La Societat Consumista i les Vagues de Consum com a eines de lluita.
Entre altres mobilitzacions que els treballadors dels serveis públics hem viscut els últims mesos, es troba la convocatòria d'una Vaga de Consum que es va realitzar el passat 18 de febrer de 2012. Crec que pot ser moment de reflexionar sobre aquesta i altres mesures semblants de mobilització.
El present article tracta d'impulsar reflexions sobre quin paper juga el consum en les societats complexes com la nostra, i tractar de justificar perquè avui poden ser interessant desenvolupar mobilitzacions globals que abasten el Consum.
La societat de consum: de persones productores a consumidores.
La revolució tecnològica va suposar un increment de la productivitat. I aquest fet va propiciar una reestructuració de tot el sistema productiu, on el sector serveis (entre el qual ens trobem l'ensenyament) guanya cada vegada major protagonisme. D'altra banda, aquest mateix notable creixement de la productivitat exigeix que s'augmente notablement la capacitat de consumir, per a poder seguir produint i obtenir major benefici econòmic privat, que és l'objectiu darrer del sistema.
El creixement de la producció va necessitar l'increment constant del consum i va donar origen a la societat consumista. És necessari en aquest procés canviar la identitat de les persones, és necessari construir consumidors perquè la producció no s’ature. Si la revolució industrial va suposar un procés de crear a el “productor”, la revolució tecnològica va suposar un procés de crear a el “consumidor”. I ara es necessiten productors i consumidors.
Quan parlem de consum no ens referim a anar a comprar el que es necessita perquè eixa és una tasca productiva (la referència més habitual és una mestressa de casa que va a fer la compra en la tenda del seu barri). Consumisme és una forma concreta d'entendre, orientar i viure el consum. I va més en la línea de fer shopping.
Afegim que la identitat i la cultura consumistes són coherents amb la cultura dominant i el model de mercat de treball: Les persones han d'assumir les característiques d'un producte de consum, açò és: elegible, flexible, substituïble i prescindible (igual que una caixa de llet en el prestatge d'un supermercat). El treball és una mercaderia en el sistema de producció capitalista, i adquireix les característiques d'una mercaderia en la societat de consum actual.
Per açò la tendència actual en les reformes laborals és substituir el dret laboral pel dret mercantil, doncs el contracte mercantil garanteix la capacitat d'elecció i utilització dels treballadors com a autèntics productes de consum.
Les Vagues de Consum poden ajudar a posar en qüestió l'ordre producció-consume.
Si abans hi havia vagues de producció i de serveis, en un món on la producció era el centre de l'existència, avui són possibles les vagues de producció i les vagues de consum. Perquè estem en una societat on la producció, però també el consum, són el centre de l'existència.
D'altra banda, hem de recordar que el “boicot” és una pràctica pròpia del Moviment Obrer i dels Moviments Socials. El boicot va jugar un paper important en lluites contra l'Apartheid a Sud-àfrica o en l'Índia, i en lluites més properes com les del Moviment Antimilitarista contra el Servei Militar dels anys 90, també en les lluites obreres en la península a principis de segle i en la transició (recordeu la vaga de tramvies a Barcelona a la fi dels ’50 per exemple).
En aquestes intervencions socials poden participar treballadors i treballadores en actiu, i també persones aturades o apartades del procés de producció. Elles són també Classe Treballadora, estan molt afectades per les reformes laborals o per les retallades en serveis públics, i són quasi 5,4 milions en l'estat espanyol.
Algunes potencialitats:
● Poden ajudar a assenyalar les causes de les injustícies fora del procés productiu concret (fàbrica o empresa de serveis)
● Poden ajudar a canviar estils de vida.
● Poden participar altres actors socials: persones aturades sobretot, però també estudiants, mestresses de casa, etc.
En resum, les vagues de consum comporten unes potencialitats que encara no s'ha explorat en profunditat. Les revoltes dels pròxims temps en defensa de l'estat social i contra la precarització necessitaran aquestes i altres formes de lluita noves que responguen a la Classe Treballadora avui i a les noves formes de control.
En aquests moments l'activitat de la Plataforma “No retalladles” HortaNord és molt intensa: xarrades contra la LOMCE, viatge reivindicatiu en trenet per un transport públic de qualitat, tancaments i concentracions educatives, xarrada sobre sanitat o energia entre unes altres. 
