dilluns, 26 de gener de 2015

Conclusions de l'Assemblea sobre els resultats electorals

Assemblea delegats i delegades FE CCOO PV ensenyament públic València

Data: 18 de desembre, 19h
Lloc: Seu de CCOO PV de València.
Assistèxen: 40 companys i companyes. Persones apoderades, interventores a les Eleccions Sindicals, i delegats i delegades de centre de les següents localitats i

NOTA 1: Aquesta acta reflecteix les aportacions a l’assemblea de companys i companyes sobre el que pensem del moment sindical i polític. No reflexa necessàriament la línea del sindicat. La FE CCOO PV l’ha propiciat des de la participació per tal d’incorporar-les al nostre discurs i línea de treball juntament amb altres assemblees i trobades d’altres localitats i des de la reflexió i presa de decisions de la nostra organització.
 NOTA 2: Les aportacions literals venen entre cursiva i entre cometes al text per tal de ser fidels a les aportacions concretes i a la reflexió col·lectiva de l’assemblea.


 Ordre del dia:
1.- Anàlisi dels resultats electorals
2.- Propostes d’actuació


1.- Anàlisi dels resultats electorals

Introducció:
En les eleccions sindicals de Desembre de 2014 hem patit una derrota sense pal·liatius. Encetem una nova etapa amb una nova configuració de majories en la qual STE tindrà la majoria absoluta, i CCOO serà pràcticament la única alternativa sindical. La resta de sindicats queden molt reduïts.

Els resultats són les següents: la participació passa d’un 65% a les darreres eleccions a un 45% en les actuals. CCOO passa d’un 19,45% a un 16,7% (perdem un 2,8% i uns 2500 vots). STE obté majoria absoluta amb el 57%, mentre CSIF, UGT i ANPE s’enfonsen.

Tendències globals de fons respecte del sindicalisme:



comarques: Aldaia, Picanya, Meliana, Albal, Ribera Alta, Port de Sagunt, Silla, Foios, Ribarroja, Burjassot, Mislata i València (Abastos, Malva-rosa, Cabanyal, Eixample, Patraix, Conservatoris, …)
  • Som i ens sentim un sindicat de classe i hui sembla que és una cosa que no “està de moda”.
  • “Hi ha poca “cultura sindical” als centres educatius”. En alguns centres es parla molt poc de la situació de l’escola pública o de la realitat socio-laboral. També es constata que la forta càrrega de treball no afavoreix el debat entre docents.
  • Falta molta consciència social entre el professorat. Molts queden contents de tindre “la butxaca plena” gràcies als acords, però no són capaços de conèixer i reconèixer que és gràcies al sindicalisme i a la negociació col·lectiva.
  • El context social i alguns fets concrets que afecten al sindicat no ens han afavorit: targetes black, foto de la signatura de l’acord d’ocupació, ... “Ha faltat autocrítica”

Algunes persones també valoren que la gestió d’alguns acords de recuperació de drets signats per FE CCOO PV han estat difícils d’entendre per part dels treballadors i treballadores, donat el context i el govern amb qui se signava “És més fàcil estar a la contra encara que després es beneficien igualment de l’acord”. “Si firmem acords amb qui abans ens ha retallat la conclusió simplista, però que de vegades cala, és que <<som el mateix>>”. “Hi ha un excés de responsabilitat, inclús quan no es signen acords”.

Valorem que la campanya de les eleccions sindicals del nostre sindicat ha sigut bona. Entenem que hem treballat molt aquests anys i que el treball fet no s’ha vist reflectit suficientment. “Al meu centre CCOO hem estat presents els quatre anys fent discurs i treballant”

Constatem que hem viscut una campanya de descrèdit a CCOO per part de l’STE. Amb més o menys agressivitat segons zones i moments, a l’assemblea es constata que el discurs “anti-sindicalisme de classe” que ha fet el sindicat majoritari ha estat present a les eleccions. “L’STE ha estat marruller, sense quasi propostes sindicals”. Que el personal estiga informat és important, perquè “la campanya de l’STE ha estat de <<confusió>>”
“Hi ha poca reflexió en els Claustres, de vegades s’accepten les <<notícies>> sense contrastar, banalitzant el treball sindical”.

Un altre dels elements molt significatius ha sigut la baixa participació. Alguna gent considera que la no presència de mesa electoral en cada centre ens pot haver perjudicat. La campanya de descrèdit sindical ha estat decisiva per a aquesta baixa participació.

Un tema de debat per als propers temps serà veure el paper que juga el sindicat que ha obtés la majoria absoluta, quin perfil tindrà a partir d’ara. Entenem que la forta pujada fins aconseguir la majoria absoluta, conjuntament amb l’enfonsament dels “sindicats de dretes”, indica que dins l’electorat de l’STE hi ha molt votant políticament conservador. “Hi ha gent que es mobilitza i vota STE, però hi ha molta gent que no es mobilitza mai i també els ha votat”. “Alguna gent igual s’afilien a l’STE que a l’ANPE”
Molta gent se sent incòmoda amb “bronca” entre sindicats, pensa que s’ha d’evitar.“Ells van en contra nostra. Hem d’entrar en eixa dinàmica?, no!”, “La nostra estratègia no ha de caure en el joc brut”

Respecte de la linea general del sindicat: Com a opinió generalitzada, entenem que el sindicalisme de classe que representa CCOO a l’ensenyament públic té un espai propi i consolidat, encara que som minoritaris. Entenem que “caldrà matisar el discurs, però no canviar-lo” No hem de canviar el que som, ens sentim contents de ser progressistes sense complexos i de defensar l’escola pública. Aquests trets no han de canviar en el futur.


2.- Propostes d’actuació

Algunes idees que es posaren damunt de la taula per a considerar i per a desenvolupar:
  • És clau tindre activa a l’afiliació i enfortir cada dia la xarxa de delegats i delegades. Aquesta és la clau que compartim. “El sindicat som totes i tots”.
  • Tenim experiències positives d’actuació de docents en actiu, delegats/des de CCOO, amb una tasca molt interessant: actualització del tauler sindical, enviament sistemàtic de correus als companys i companyes, tertúlies i debats, assemblees,...
  • Hem de decidir quin serà la nostra actitud i posicionament concret davant la majoria absoluta. Hi ha el “perill de vore a l’STE com enemic”, però està clar que“no anem a estar al seu costat”.
  • Si només plantegem com guanyar eleccions i a l’STE, ens equivoquem. Hem de crear consciència col·lectiva soci-política sindical, des de la unitat amb la comunitat educativa.
  • El model sindical que vivim és propi de la Transició Espanyola. Hem de canviar la nostra relació sindical amb les treballadores/és.
  • Hem de continuar cuidant els espais unitaris i de treball de proximitat, dotant-los de capacitat d’incidència: Plataformes i Consells Escolars Municipals
  • Hem de sistematitzar i organitzar el treball sindical que poden fer les persones del sindicat que ara estan jubilades que poden jugar un paper significatiu en determinats llocs i moments.
  • El panorama polític a partir de maig pot ser diferent i serà necessari contemplar-lo per la reorientació de la línea sindical.



Avançar en el cami de fer més transparent el sindicat: Se poden fer públiques les actes d’algunes reunions que considerem significatives (com aquesta assemblea), convocar sistemàticament a l’afiliació per activar la militància i la participació, aprofundir en les consultes sobre decisions importants del sindicat (convocar una vaga, signar un acord, etc.). Per això l’afiliació també ha d’assumir la seua participació continuada.

divendres, 2 de gener de 2015

L'abstenció en les eleccions sindicals en ensenyament públic

Una de les dades més significatives de les passades eleccions sindicals del 4 de desembre de 2014 va ser sens dubte l'alta abstenció. Crec que no hem parlat suficientment sobre aquesta situació, i no hem analitzat seriosament les seues causes. Vaig a dedicar una petita reflexió, per a començar aquesta tasca necessària.

manifestació pel dret del vot per a les dones
De quines dades estem parlant? En les eleccions sindicals de 2006 la participació va ser del 62%, en les de 2010 va ser del 67% i en les de 2014 ha sigut tan sols del 47%. Efectivament hi ha hagut una forta abstenció. La participació en totes les eleccions (des que es va conquistar la possibilitat de tindre d'eleccions sindicals en la transició) sempre ha sigut al voltant del 60% i en aquestes ha baixat del 50%.

A quines causes NO és hagut. STE, sindicat que ha obtingut significativament la majoria absoluta precisament en aquestes eleccions, ha fet una campanya de descrèdit a altres sindicats, i especialment a CCOO, dient que la causa de la baixa participació ha estat deguda al fet que no hi havia meses electorals en cada centre educatiu. La veritat és que en 2006 va haver-hi menys meses que en 2014 i la participació va ser del 62%. Així que es pot afirmar sense mentir que la quantitat de meses no pot explicar una participació tan baixa. Una altra cosa és que es faça una massiva campanya dient que va a haver-hi una baixa participació, que finalment la hi haja, i que després s'explique la baixa participació degut la quantitat de taules (supose que coneixeu la “profecia autocumplida”, no?).

Ací tampoc hem viscut una campanya a favor de l'abstenció o del boicot per raons polítiques com podrien haver fet des de posicions anarquistes. Açò encara em resultaria legítim. Sempre vaig simpatitzar amb postulats llibertaris. Però no s'ha viscut gens d'açò. És pura desafecció al sindicalisme i a la política en general.

Anem a tractar de cercar algunes causes reals. Perquè el tema és suficientment important perquè ens ho prenguem de debò, i perquè no ho utilitzem precisament per a atacar al sindicalisme. Crec que el resultat de les eleccions, lligat a la baixa participació, té explicacions més complexes i que tenen a veure amb el descrèdit del sindicalisme que vivim actualment, i amb l'auge del sindicalisme corporatiu i de discurs feble.

Al costat dels propis errors del nostre sindicat, i al costat de l'operació de descrèdit general contra els drets sindicals en general, hi ha altres factors més propers a l'ensenyament públic valencià. Considere que no és possible entendre l'alta abstenció si no parlem de la cultura dominant actualment de “tots els polítics són iguals”, “al final tots ens venen”, “m'és igual que siguen de dretes que d'esquerres”, “si recuperem algun dret són engrunes i ens els donen perquè s'acosten les eleccions”,… i altres afirmacions per l'estil. Creec sincerament que en aquesta campanya s'han impulsat moltes d'aquestes idees, que a voltes a més són  clarament antisindicals.

Però no és només responsabilitat del sindicat de la majoria absoluta, sinó que és un problema que es manifesta a través d'una alta abstenció però que és de fons i al que des de CCOO hem d'encarar.

Tenim molts reptes per davant aquests anys i la necessària regeneració sindical, han de suposar canvis en positiu per a enfortir el sindicalisme de classe i les seues posicions en defensa de tots els treballadors i treballadores, especialment dels sectors més febles, en defensa dels serveis públics i que no perda la seua càrrega utòpica de transformació social.