Cap escola es tanca: entrevista sobre la lluita del Col·legi Ramiro Jover

Foto després de la entrevista

El CEIP Ramiro Jover està en el barri obrer de Sant Marcel•lí, un barri molt combatiu al que va venir a viure gent de l'emigració tant de pobles valencià-parlants com d'altres llocs de la península. El Claustre ha sigut bastant estable al llarg del temps, i amb una alta afiliació sindical (al voltant del 70%).

El centre té més de 400 alumnes i dues línies, les dues en valencià. La primera línia es va aconseguir al principi del col•legi per la pròpia demanda i pressió de l'Associació de Veïns, i la segona va ser també una demanda de la matrícula. Ara estem apostant pel trilingüisme. 

mares i pares del CEIP Ramiro Jover a les mobilitzacions unitàries

Entrevista apareguda a la revista "Treballadors/es de l'Ensenyament" nº349

Pau: Hola Eva, hola Tania. Podeu presentar-vos per favor?
Eva: Sóc Eva Tarin, sóc mestra de primària i d’infantil. Porte 9 anys en l’equip directiu en aquest col•legi. Estic fent classe en el primer cicle de primària. Estic afiliada a CCOO des del primer any de treball. He passat alts i baixos amb el sindicat, i ara continue amb el Comissions Obreres. Sóc castellanoparlant, però sóc una persona que pensa que el valencià és cultura i entre tots i totes l’hem de defensar. 
Tania: Sóc Tania Carbonell, sóc mare d'un alumne d'infantil del Ramiro Jover.. Sóc castellanoparlant però estic en la defensa de l'escola en valencià cent per cent, i volia que el meu fill anara a una escola en valencià. Treballe en una empresa de material esportiu on, també des del sindicat, he hagut de defensar els meus drets. Tinc reducció horària en el meu treball i açò em permet atendre millor a la meua família i estar implicada en el AMPA.

Pau: Com coneixeu que el vostre col•legi pot patir la retallada d’una unitat?
Eva: La primera que ens informà va ser la inspectora. Cap al mes de novembre, en una reunió que tinguérem ens va soltar que érem candidates a supressió quatre escoles de la zona. Allò primer que férem van ser les al•legacions al Consell Escolar Municipal, organitzar-nos en el Consell Escolar del centre i fer una assemblea de delegats i delegades de mares i pares. El 14 de febrer se publica l’arranjament escolar on apareix que a la nostra escola li suprimeixen una línia, i a partir d’ací la cosa ja es posa més activa.

Acte d'inici de curs de la Plataforma per l'escola pública al CEIP Ramiro Jover

Vàrem veure que lo que ens podria salvar era la matrícula. Però clar, quan està la informació de que et poden suprimir, la gent se desanima i li entra la por. Era lluitar contracorrent. La nostra escola sempre ha tingut molt bona matrícula, en canvi eixe any, entre la baixada de la natalitat i la política de districte únic, tinguérem problemes.
Tania: Gràcies a una assemblea de delegats i delegades de mares i pares que va convocar l'equip directiu, ens informem del problema de la supressió i ens vam posar les piles. Implicant-nos en el moviment reivindicatiu, tenint entrevistes en Conselleria, i fent campanyes en el barri per la nostra escola.

Pau: Davant la política neoliberal de districte únic i les retallades, supose que heu fet un treball important per recuperar l’educació, per recuperar la línia al vostre centre...
Tania: Comencem una campanya de pre-matrícules i una jornada de portes obertes perquè el barri coneguera el nostre col•legi a la qual va vindre moltíssima gent, amb tallers i concert, i en la qual es van implicar tant mares com a mestres. 

cartell al CEIP Ramiro Jover: Sí es pot

Malgrat la por d'alguns pares i mares enfront de la supressió hem resistit. Se'ns ha unit un grup de gent que es quedaven fora, que els seus fills es quedaven sense col•legi i que han lluitat fins a l'últim moment posant com a primera i única opció el nostre col•legi. Per tant la victòria a la supressió ha sigut també gràcies als pares i mares que han superat eixa por i que han optat pel que volien sense tirar-se arrere. 
La Conselleria, tant que parla de llibertat de centre, ací han vist que els pares i mares valentes són els qui s'han plantat i els qui, arriscant-se, van mantenir la matrícula al centre. Açò ha sigut el definitiu.
Eva: A més cal tenir en compte que si ens llevaven una unitat, hi havia dues mestres que se suprimien. Eixes dues mestres s'han implicat molt.

Pau: Entenc que és imprescindible un procés de mobilització sense el qual no és possible obrir escletxes. La lluita és necessària per a prendre consciència dels problemes i per plantar cara a les retallades.
Tania: Des de l’AMPA s'ha vist que feia falta fer les coses amb iniciativa. I el problema de la supressió ens va unir molt a les famílies del col•legi i a la comunitat escolar en conjunt. Pensem que calia fer un col•legi més fort i més preparat per a lluitar, perquè açò no anava a ser ni la primera ni l'última vegada que anàvem a tenir problemes: fixat que la nostra línia segueix suprimida, però habilitada. Però ara ja sabem com lluitar.
Jo sempre vaig voler que el meu fill vinguera a aquest col•legi: pel nivell que té el col•le, per les instal•lacions… pel sistema educatiu.

convocatòria del Ramiro Jover

Eva: A nivell de mobilització hem fet dos tancaments pedagògics amb xarrades i debats, amb sopar i convivència de 17 a 24h. El carnestoltes d'enguany ha sigut reivindicatiu juntament amb altres col•legis del barri. Hem fet cacerolades en la porta del col•legi, hem fet les concentracions dels divendres negres i hem participat en totes les manifestacions que han anat convocant els sindicats i la Plataforma del País Valencià. I sempre amb les nostres pancartes.

Pau: Però per a que la mobilització no siga estèril, cal que conquistar i concreta els avanços, no?
Tania: Respecte de les negociacions amb Conselleria, vam tenir tres reunions. Ells insistien que si no teníem matricula no hi hauria res que fer. I la directora i jo els convidem al fet que conegueren el nostre col•legi i el nostre sistema educatiu. Per açò ens vam tornar a reunir i presentem la llista de pre-matrícules i dades més concretes. 
Però inclus al•legant tot, igualment ens van dir que “no”. Així que vam anar directament i ens plantem en Conselleria a demanar una reunió urgent per a tractar de resoldre el tema. Ens van atendre i plantegem de nou nostres demandes.
Als dos dies van cridar per a informar-nos que habilitaven la línia. Aqueix moment va ser molt intens, va ser una alegria molt gran després de tot el que havíem lluitat. 
Eva: Durant aquest temps hem tingut el suport de l'Associació de Veïns, d'organitzacions polítiques com Compromís i Esquerra Unida, i de diverses organitzacions sindicals. I en algún moment determinat CCOO ens va ajudar molt en la lluita per recuperar la línia.

Somriu, sigues optimista i lluita :)

Tania: Hi ha molta gent que no s'implica, gent que no té aqueix esperit de lluita ni de defensar els drets. Però hi ha hagut molta unió del centre: AMPA, direcció del centre, conserges,… El que s'ha tractat és de fer un col•legi molt democràtic i que estiguèrem tots molt units enfront de totes aquestes agressions.

Pau: En quina situació es troba ara el col•le?
Eva: En aquests moments la unitat de 3 anys està habilitada per al curs 14/15, les dos professores estàn provisional. A l’any que ve hem de tindre matricula per a que ens tornen la unitat.  L’escola anem a apostar per les llengües, pel valencià i per l’anglès. Hem avançat però es manté.
Tania: Hem guanyat una batalla, però la guerra està ací. Volem que ens retornen la línia.

Pau Com veieu el futur?
Tania: Perquè l'escola pública guanye espai cal fer una política d'igualtat d'oportunitats sense privilegis per a l'escola privada. Que ens posen en igualtat de condicions i podrem parlar d’educació.
Respecte de la nostra lluita, jo en tot moment pensava que ho podíem aconseguir. Hem tingut molts suports. I hem estat coordinats.

Pau: Enhorabona per la vostra lluita que és un exemple i que s’està reproduint en molts altres llocs del País Valencià. Cal que continuem units i unides defensant l’escola pública, la de totes i tots.

Tania i Eva: saviesa a grapats!!