divendres, 13 de juliol de 2012

Dret a les vacances


Els acomiadaments de professorat interí els mesos de Juliol i Agost, el qüestionament del mes de Juliol com a laboral però no lectiu, i el robatori de la paga extra, ens dóna motius a reflexionar sobre les vacances.



El fenomen de les vacances està incorporat com alguna cosa “de tota la vida”. No obstant açò és recent en la història, i com moltes altres coses bones, ha sigut fruit de les lluites del moviment obrer.

Existeixen dos antecedents: el primer en 1904 en el qual es promulga la “llei de descans dominical”, que feia possible legalment que els obrers descansaren un dia a la setmana, i el segon en 1919 any en el qual s'estableix la jornada laboral de 8 hores diàries. 


Aquests dos antecedents de les vacances, són essencialment fruit de les lluites de l'incipient moviment obrer ibèric. S'aconsegueix introduir la “boja pretensió” que el que treballa té dret a descansar i a formar-se. Pretensió "boja" per a l'època, però el que és molt més greu , "boja" per al 2012.


Les vacances anuals pagades no apareixen en l'ordenament jurídic espanyol fins a l'Estatut dels Treballadors (1980) però van ser sent una realitat durant el tardo-franquisme. Encara avui no és un fenomen universal entre tots els treballadors.

Per tant, per a concloure, les vacances laborals són una conquesta recent, solament en els països industrialitzats en el primer món, i ara greument amenaçat per la gran ofensiva neoliberal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada