Em permeto prendre la idea del títol d'un llibre recentment publicat pels llibres de la catarata titulat “Para què serveix un sindicat?” de Antonio Baylos ara que parlar de sindicats o de vagues està tan mal vist. Ara que parlar de sindicats o vagues està perseguit, ja que cal recordar a les 300 activistes encausades per participar en algun acte en les últimes vagues generals en tota la península.
La vaga és una eina de pressió que ha utilitzat i utilitza el Moviment Obrer per conquistar millores laborals o per canviar polítiques contràries als interessos de la Classe Treballadora. Consisteix a parar una jornada (o diverses) i demostrar en la pràctica que és el Món del Treball qui fa funcionar la fàbrica, qui engega les màquines, qui fa que funcione una escola o un Hospital: Som les treballadores i treballadors els qui movem el món.
En els últims anys he participat en la convocatòria i organització d'unes 10 vagues: 8 de juny vaga emprats/as públics/as, 29 setembre vaga general, 29 març vaga general, 16 i 17 de maig vaga ensenyament país valencià, 22 maig vaga general educativa, 14 de novembre vaga general europea, 24 d'octubre vaga general educativa…
D'altra banda, recentment s'ha convocat una vaga que és, al meu entendre, clarament desenfocada. El 25 de febrer han convocat una vaga només per al col·lectiu de professorat interí valencià. Quin és l'objectiu de la convocatòria?. Amb anterioritat van convocar vaga contra un acord d'interins, i ara convoquen a favor d'un acord d'interins (!). Veig una absència real d'objectiu tangible en la convocatòria. En qualsevol cas, més enllà de que l'administració ja ha dit que no hi haurà un altre acord, els convocants han demostrat reiterada i clarament la seva incapacitat o falta de voluntat d'arribar a cap acord. És a dir, que just convoquen a favor d'un acord quan tenen la certesa que no va a haver-hi. Amb el major respecte cap a qui la faça amb sinceres esperances de millorar les seves condicions laborals, reiterem: Quin és l'objectiu real dels convocants?
També aquests dies hi ha altres convocatòries que pense que val la pena comentar. Una és la convocatòria del moviment estudiantil pel 26 de febrer en defensa de la Universitat pública i per a totes. Aquesta sí és una convocatòria unitària a la qual dóna el seu suport el moviment existent en defensa de la Universitat pública. L'objectiu és clar: acabar amb el model d'estudis conegut com “3 més 2”, perquè és un pas més en la mercantilització de la Universitat i impedeix l'accés als estudis a les filles i fills de la Classe Treballadora. Recolzem la seva convocatòria, difonguem les reivindicacions, practiquem la solidaritat i participem en les manifestacions.
Precisament també es desenvolupa aquests dies una altra convocatòria de vaga en el sector educatiu que, per afectar a un grup petit de treballadores, pot passar desapercebut. Però crec que cal visibilitzar aquesta mobilització per la importància del seu significat: la vaga del sector de la discapacitat a l'Horta Nord. Les companyes, treballadores de centres d'atenció a persones amb discapacitat porten 3 mesos sense cobrar.
En realitat la norma de la Conselleria de “Benestar” (que sarcasme), és pagar sistemàticament amb retards. No oblidem que la repercussió és no només salarial, sinó de falta de recursos per als centres que atenen a persones amb discapacitat. Han convocat vaga per als dies 24, 25 i 26 de febrer. Estan disposades a desconvocar si abans paguen, però també a seguir la lluita. Mereixen tot el nostre suport. Els centres afectats per aquests impagaments són: Centre Ocupacional Pas a Pas i el Centre d'Atenció Primerenca de L'Horta Nord a Alboraia, Ambulatori d'Estimulació Primerenca de L'Horta Nord i Ambulatori d'Estimulació Primerenca, Centre Ocupacional Reina Sofia i Centre de Dia Regna Sofia a Massamagrell.
La vaga és una eina de primer ordre per al moviment obrer. Ho va ser en el passat i ho serà en el futur. Explicita el conflicte sempre present entre capital i treball. I el seu objectiu és conquistar millores laborals concretes en la perspectiva de major justícia. A més, són una font de presa de consciència social i de classe, perquè la lluita educa.
En defensa del dret de vaga i dels 300 activistes encausats
Vaga no és delicte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada