Doncs sí. Els nostres serveis jurídics es poden marcar una medalla, perquè açò ho hem guanyat. Ara cal aconseguir que s'estenga la sentència a tots els empleats i totes les empleades públiques.
Cal recordar, que la demanda de la totalitat de la paga extra està pendent d'un recurs al Tribunal Constitucional. Els nostres plantejaments arriben on faça falta. Però açò no lleva que hàgem de seguir el camí jurídic de la reclamació dels 44 dies reportats.
En la lluita per recuperar drets hem d'utilitzar tots els mitjans al nostre abast: la pressió i la negociació, els nostres serveis jurídics, i la imprescindible mobilització.
Recordem:
1.- Les nostres peticions de tota la paga arriben al Tribunal Constitucional
2.- El sindicat hem exigit que l'Administració valenciana ens pague d'ofici a tots i totes sense que faça falta que ens fiquem en embolics jurídics.
3.- Mentre no tinguem garantit cap dels anteriors punts, cadascun i cadascuna ha de presentar una petició d'extensió de sentència que portaran els serveis jurídics del sindicat.
Per què CCOO a València proposa que fem una extensió de sentència i no un recurs com fan uns altres?
Perquè si fas un recurs l'Administració ho desestimarà com ja ha fet amb els centenars que ja es van presentar. I farà falta recórrer eixa desestimació perquè no s'entenga que desisteixes del procés (aquest nou recurs sí que requereix de l'assistència lletrada, i té el seu cost). Així que val la pena estalviar-se eixe procés i anar directament a la petició d'extensió de sentència. Redueixes temps i t'estalvies papers.
En qualsevol cas, depenent dels Tribunals, l'encertat és presentar un recurs. Així que: cal consultar al sindicat. I l'afiliació pot seguir les senzilles pautes que ja se'ls va enviar per correu ordinari a casa, simplement emplenant i reenviant la carta que van rebre. Les persones no afiliades, poden incorporar-se a tot el procés posant-se en contacte amb nosaltres.
L'important d'aquest procés per a mi són les següents conclusions:
1.- Malgrat el discurs dominant, el sindicalisme de classe és útil (per als treballadors/as, no per als rics, clar!)
2.- Enfront de la política sindical dels que són incapaços de recuperar cap dret, veiem en la pràctica que si no abandonem la lluita i utilitzem les eines sindicals, al costat de treballadors i treballadores sí es pot.
3.- Aquestes conquestes vénen avalades per la mobilització dels treballadors i treballadores de l'ensenyament i de la comunitat educativa: La recuperació de drets avala la mobilització.
4.- La negociació col·lectiva és imprescindible per a la defensa dels nostres drets. No renunciarem a ella mai, perquè és la forma en què exercim el poder dels treballadors i treballadores front la patronal o l'Administració. Per açò el menyspreu a la negociació és tan perillós, i per açò la patronal i l'administració se la vol carregar.
Informació relacionada:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada