“La revolució no es fa, s'organitza”.
Recentment el ministre d'Educació Wert va manifestar en una entrevista en un programa de televisió que “l'estat de dret no admet la insubmissió, la LOMCE es va a aplicar". No obstant jo considere per contra que “l'estat de dret no admet a Wert, i la insubmissió es va a aplicar”.
D'una banda, s'ha culminat l'aprovació de la LOMCE en el seu procés parlamentari. Per un altre, hem culminat el primer procés d'acumulació de forces en defensa de l'educació pública per part de la comunitat educativa mitjançant manifestacions, vagues educatives, assemblees sindicals i de plataformes. Ara s'obri un segon escenari. Anem a començar el capítol dos de la lluita contra les retallades i contra la LOMCE. La xicoteta (o gran) història de la defensa de l'educació per a tots i totes escriu nous episodis: anem a ser espectadors o protagonistes?
Ara toca imaginar i organitzar la desobediència a la LOMCE des de les escoles i els carrers. Per a impedir o dificultar la posada en pràctica de polítiques educatives contràries a l'alumnat i als i les docents. Plataformes, sindicats i organitzacions polítiques ja estan ideant estratègies de desobediència civil. Jo proposaria alguns criteris perquè les elaborem junts i juntes:
- Que impliquen a quants més membres de la comunitat escolar millor.
- Que tinguen ampli consens entre els col·lectius convocants (no llançar moltes i confuses idees, sinó poques, contundents i clares)
- Que qüestionen el fons retrògrad de la LOMCE sense posar en dificultat el servei educatiu públic.
- Que siguen educatives.
Ens atrevim a proposar mesures concretes de resistència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada