Centre a Centre: Ramón Diez del Col·legi Malva-rosa

Cada setmana es publicarà una entrevista a un company o companya de CCOO que treballa des del seu col·legi o institut per l'escola pública i pels drets laborals.

El sindicat és l'organització de la qual ens dotem els treballadors i treballadores per a la defensa dels nostres interessos laborals. En el context de retallades socials, salarials i laborals que vivim són més atacats que mai pels grups conservadors, i són més necessaris que mai per a la Classe Treballadora i per a la ciutadania en general.

El sindicalista és el teu company o companya que promou el debat, convoca assemblees en el centre i que treballa tots els dies en el teu centre. Tots i totes fem sindicalismes quan participem en les mobilitzacions per l'escola pública, quan generem discurs i defensem els nostres drets com a treballadors.

Nom: Ramón Díez

Centre de treball: CP Malva-rosa

Localitat: València

1.- En què està afectant les retallades en el teu centre?

Falta d'ingressos al menjador i falta d'ingressos per a funcionament. Retallada de beques de menjador a l'alumnat. Escola molt vella, encara que aquest no és motiu d'aquestes retallades, sinò de la retallada total que patix el centre des de fa temps.

Ramón junt a altres mestres, mares i pares participa en la Coordinadora d'Educació de la Malva-rosa

2.- Hi ha relació entre la Reforma Laboral i aquestes retallades? O és una casualitat que hagen coincidit en el temps?

La relació és que s'hi vol acabar (no amb l'estat de benestar, que mai ha estat assolit) sinò amb la gratuïtat dels tres aspectes esencials: sanitat, educació i justícia. A banda del deubte dels bancs que diuen cal pagar entre tots, especialment que paguen els pobres per la senzilla raó de que som més.

3.-Hem d'assumir el que hi ha com a inevitable? Penses que existeixen alternatives a les retallades?. Quines?

L'alternativa a tot això passa evidenment per un control ( o un retall, pense que és la paraula), una orientació cap al consum sostenible. Però aquest esforç s'ha de fer entre tots via ingressos d'Hisenda i, per damunt de tot, reforçant els tres aspectes esencials, encara que amb la Dependència hi són quatre, de justícia, sanitat i educació. I un ajust en el tema de pensions per a que no siguen tan desproporcionades unes amb altres. 

A més cal reivindicar l'aspecte democràtic i polític front als interessos econòmics d'una minoria ("los mercados") i fent una matització he arribat a la conclusió de que ja no m'importa tant el govern PP (feixisme ranci) com la situació que ens ve al damunt. Arribaria a recolzar un govern fort que plantara cara a la banca i respectara ho anterior o part de l'anterior (encara que eixe govern ja s'encarrega el capital de que mai vaja endavant). 

4.- Quines mesures de pressió i mobilització està fent el teu centre?

Manifestació a la Malva-rosa de la Coordinadora d'Educació del barri

Participa de les concentracions dels dijous gaire al complet de la plantilla amb poques mares, la veritat. No hem llevat la pancarta encara. No fem activitats extraescolars (o de manera limitada) i no fem cursos de formació. Acudim al 50% a les manifestacions generals i a les de la Coordinadora d'Educació de la Malva amb més participació. Signem manifests, claustres, consells escolars... La plantilla, els companys, participen més de les mobilitzacions del centre, zona o barri. En les generals es diluyen. Gaire no es parla de vaga (NOTA: Aquesta entrevista va ser feta a mitjans del mes de març. El seguiment de la Vaga del 29M al CP Malva-rosa va ser pràcticament del 100%)

Mobilitzacions al CP Malva-rosa demanant la contrucció del cole nou

5.- Què altres iniciatives penses que es podrien prendre en el futur?

Mantindre el calendari de mobilitzacions i manifestacions, tancaments, etc. Amb la vaga com a futur. Jo participaria d'eixa vaga, com a afiliat i com a persona.

6.- Quin paper podeu jugar els sindicalistes en els centres de treball?

 Anirem informant i acudint a les mogudes. Es tracta de no fer "flor d'un dia" tota aquesta situació i de preparar les alternatives. Hem de deixar clar als claustres quin és l'horitzó de la situació (no és un altre que l'acomiadament de funcionaris sense idemnització), quins volen adaptar-se a eixa situació fent el bon xiquet (però diguent-li que no hi haurà premi per a tots), quins no volen adaptar-se i mostrar a aquests últims  que tenen reialment amb qui organitzar-se, en el nostre cas amb CC.OO, encara que hi haja més grups en la lluita. I deixar clar que la pressió al carrer o la vaga es fa per a negociar (es a dir, negociar du implícit  poder perdre sempre algo).