Imaginem i organitzem la insubmissió a la LOMCE

“La revolució no es fa, s'organitza”.

Lenin

Recentment el ministre d'Educació Wert va manifestar en una entrevista en un programa de televisió que “l'estat de dret no admet la insubmissió, la LOMCE es va a aplicar". No obstant jo considere per contra que “l'estat de dret no admet a Wert, i la insubmissió es va a aplicar”.

D'una banda, s'ha culminat l'aprovació de la LOMCE en el seu procés parlamentari. Per un altre, hem culminat el primer procés d'acumulació de forces en defensa de l'educació pública per part de la comunitat educativa mitjançant manifestacions, vagues educatives, assemblees sindicals i de plataformes. Ara s'obri un segon escenari. Anem a començar el capítol dos de la lluita contra les retallades i contra la LOMCE. La xicoteta (o gran) història de la defensa de l'educació per a tots i totes escriu nous episodis: anem a ser espectadors o protagonistes?

Ara toca imaginar i organitzar la desobediència a la LOMCE des de les escoles i els carrers. Per a impedir o dificultar la posada en pràctica de polítiques educatives contràries a l'alumnat i als i les docents. Plataformes, sindicats i organitzacions polítiques ja estan ideant estratègies de desobediència civil. Jo proposaria alguns criteris perquè les elaborem junts i juntes:

- Que impliquen a quants més membres de la comunitat escolar millor.

- Que tinguen ampli consens entre els col·lectius convocants (no llançar moltes i confuses idees, sinó poques, contundents i clares)

- Que qüestionen el fons retrògrad de la LOMCE sense posar en dificultat el servei educatiu públic.

- Que siguen educatives.

Ens atrevim a proposar mesures concretes de resistència?

Què pensen els lectors i lectores del meu blog?

Comentaris sobre els resultats de l'enquesta al meu blog.

Com ja saben els lectors i lectores d'aquest blog, com a permanent sindical estic preocupat pel debat sobre sindicalisme i la seua configuració en el context de crisi social i cultural que patim. He proposat un parell de preguntes als meus lectors sobre les retallades i sobre els sindicats. Han participat 50 persones a la primera pregunta i 55 a la segona (el blog va rebre, com a exemple, unes 80 visites al dia el darrer mes d'octubre). Evidentment no es tracta d'una enquesta amb validesa científica (faria falta definir la població, la mostra, establir un motreig aleatori simple, etc.). L'objectiu de les preguntes és convidar a la reflexió i mantenir el debat obert. Els resultats són els següents:

QUÈ PENSES DE LES RETALLADES?

No són necessaris, responen només a la lògica del neoliberalisme......... 62%

Són durs, però necessaris per a reduir el dèficit.................................... 0%

Si cal fer retallades, que no siguen en alguna cosa tan important com l'educació.. 38%

SÓN NECESSARIS ELS SINDICATS?

Ens aniria millor si no existiren............................................... 2%

Estan passats de moda, fan falta altres organitzacions.............. 4%

Són imprescindibles, però cal renovar-los profundament............ 74%

Estan resistint bé, malgrat els atacs de la dreta...................... 30%

Aquests resultats hem permeten fer algunes consideracions:

    1.- Cap persona valora com a necessaries les retallades. Bé!. Sintoma de que els meus lectors/es i jo mantenim certa sintonia ;-)

    2.- Encara que vora el 60% pensa que les retallades només responen a la lògica del neoliberalisme, hi ha un percentatge significatiu que estaria dispost a assumir que les retallades foren en altres serveis. La majoria dels lectors i lectores seràn de l'àmbit educatiu, però malgrat això el resultat reflexa la necessitat d'aprofundir en la solidaritat i el discurs de classe, en la defensa de TOTS els serveis públics. Ho tindré en compte per a properes entrades.

    3.- Respecte a la valoració del sindicalisme, hi ha 3 persones (6% en total) que han contestat amb la primera i a la segona respostes. Eixes respostes corresponen a postures obertament antisindicals (la primera més que la segona).

    4.- D'aquesta segona pregunta, les altres dos respostes són les que més me fan que pensar. La resposta que més ha concitat atenció és precissament la de que són imprescindibles (una afirmació molt forta i clara), alhora que es demana una forta renovació. Estic content amb eixa valoració dels lectors i lectores i hem convida a continuar treballant per aprofundir eixa demanda amb la qual hem sent identificat.

Només una última reflexió: si volem renovar profundament el sindicalisme de classe, aleshores hem de contar amb tots i totes. També amb les 55 persones que han contestat l'enquesta i les milers que visiten el blog mensualment (vora 2500 el darrer mes). També amb tú!.

Ens trobem al carrer i a la lluita. 

Ens trobem enfortint i renovant el sindicalisme de classe tan necessari per a aquest temps.

Sí, el 14N serà una vaga (també) política

(1)   Los presuntos “apolíticos”

Recientemente Wert, ministro de Educación, refiriéndose a una serie de Jornadas de Lucha convocadas por estudiantes, madres y padres de la escuela pública afirmó que le parecía “insólito” que se apoyara una huelga “política”. Con ocasión de la huelga general del 14N el sindicato conservador CSIF emitió un comunicado desmarcándose de esta jornada en defensa de los trabajadores, arguyendo que se trataba de un paro con “un componente político”. Me recuerdan ambos casos a la frase de la película “La Escopeta Nacional” cuando Saza dice aquello de “Yo soy apolítico. Apolítico de derechas de toda la vida”.

Quienes dicen que ellos no apoyan la huelga porque es política, quieren decir que tienen razones políticas para no apoyarla. Porque tan política es la decisión de ir a la huelga, como de No convocarla. Es una postura común de la derecha tratar de descalificar al adversario diciendo que es “político”. Por ejemplo Wert, que es ministro de Educación, inspirador de la retrógrada LOMCE, afiliado al PP y ultraconservador; si de algo se le puede definir es como “político”.

(2)   Algunas alaraciones sobre la política.

La política es la actividad del ser humano como ser social dirigida a hacer posible una vida digna para todos y todas. Por eso la política está estrechamente unida a la justicia. Pero el objeto de la política es el propio ser humano. De hecho el ser humano, es un ser político.

La política se orienta hacia la toma de decisiones para la consecución de los objetivos de un grupo en asuntos públicos. Los ciudadanos y ciudadanas de un país estamos llamados a participar en los asuntos que nos conciernen. Al menos en los países donde existe alguna forma de democracia (por parcial que sea), donde no hay una dictadura abierta, las personas tenemos espacios para opinar y actuar libremente. Es normal que los que no están a favor de la libertad, quieran desprestigiar la política.

(3)   Aclaraciones finales:

La Confederación Sindical de CC.OO. no es una organización “estrictamente política”. Sino que se define (entre otras cosas) como sindicato de clase, internacionalista y sociopolítico, según la Definición de Principios de sus Estatutos. Es decir, que se preocupa y ocupa de la política social, opina e interviene en la política económica y laboral.

Efectivamente el 14N tiene una motivación política (en el sentido de ciudadana). Concretamente tiene motivaciones sociopolíticas y socioeconómicas. Los que decidan no convocarla tendrán sus razones políticas para no hacerlo.

Las políticas del PP nos conducen a una sociedad con el 20% de población por debajo del umbral de la pobreza, y una tasa de paro del 25%. Además sus leyes y recortes atacan la escuela pública, a la sanidad pública y a los servicios sociales. Hay razones políticas y de todo tipo para apoyar esta huelga laboral, ciudadana y social. Porque la alternativa es seguir el consejo que, parece ser, daba el dictador fascista Franco a sus ministros: “Haga usted como yo, no se meta en política”.