Per a què serveix una vaga?

Em permeto prendre la idea del títol d'un llibre recentment publicat pels llibres de la catarata titulat “Para què serveix un sindicat?” de Antonio Baylos ara que parlar de sindicats o de vagues està tan mal vist. Ara que parlar de sindicats o vagues està perseguit, ja que cal recordar a les 300 activistes encausades per participar en algun acte en les últimes vagues generals en tota la península.

La vaga és una eina de pressió que ha utilitzat i utilitza el Moviment Obrer per conquistar millores laborals o per canviar polítiques contràries als interessos de la Classe Treballadora. Consisteix a parar una jornada (o diverses) i demostrar en la pràctica que és el Món del Treball qui fa funcionar la fàbrica, qui engega les màquines, qui fa que funcione una escola o un Hospital: Som les treballadores i treballadors els qui movem el món.

En els últims anys he participat en la convocatòria i organització d'unes 10 vagues: 8 de juny vaga emprats/as públics/as, 29 setembre vaga general, 29 març vaga general, 16 i 17 de maig vaga ensenyament país valencià, 22 maig vaga general educativa, 14 de novembre vaga general europea, 24 d'octubre vaga general educativa…

D'altra banda, recentment s'ha convocat una vaga que és, al meu entendre, clarament desenfocada. El 25 de febrer han convocat una vaga només per al col·lectiu de professorat interí valencià. Quin és l'objectiu de la convocatòria?. Amb anterioritat van convocar vaga contra un acord d'interins, i ara convoquen a favor d'un acord d'interins (!). Veig una absència real d'objectiu tangible en la convocatòria. En qualsevol cas, més enllà de que l'administració ja ha dit que no hi haurà un altre acord, els convocants han demostrat reiterada i clarament la seva incapacitat o falta de voluntat d'arribar a cap acord. És a dir, que just convoquen a favor d'un acord quan tenen la certesa que no va a haver-hi. Amb el major respecte cap a qui la faça amb sinceres esperances de millorar les seves condicions laborals, reiterem: Quin és l'objectiu real dels convocants?

També aquests dies hi ha altres convocatòries que pense que val la pena comentar. Una és la convocatòria del moviment estudiantil pel 26 de febrer en defensa de la Universitat pública i per a totes. Aquesta sí és una convocatòria unitària a la qual dóna el seu suport el moviment existent en defensa de la Universitat pública. L'objectiu és clar: acabar amb el model d'estudis conegut com “3 més 2”, perquè és un pas més en la mercantilització de la Universitat i impedeix l'accés als estudis a les filles i fills de la Classe Treballadora. Recolzem la seva convocatòria, difonguem les reivindicacions, practiquem la solidaritat i participem en les manifestacions.

Precisament també es desenvolupa aquests dies una altra convocatòria de vaga en el sector educatiu que, per afectar a un grup petit de treballadores, pot passar desapercebut. Però crec que cal visibilitzar aquesta mobilització per la importància del seu significat: la vaga del sector de la discapacitat a l'Horta Nord. Les companyes, treballadores de centres d'atenció a persones amb discapacitat porten 3 mesos sense cobrar. 

En realitat la norma de la Conselleria de “Benestar” (que sarcasme), és pagar sistemàticament amb retards. No oblidem que la repercussió és no només salarial, sinó de falta de recursos per als centres que atenen a persones amb discapacitat. Han convocat vaga per als dies 24, 25 i 26 de febrer. Estan disposades a desconvocar si abans paguen, però també a seguir la lluita. Mereixen tot el nostre suport. Els centres afectats per aquests impagaments són: Centre Ocupacional Pas a Pas i el Centre d'Atenció Primerenca de L'Horta Nord a Alboraia, Ambulatori d'Estimulació Primerenca de L'Horta Nord i Ambulatori d'Estimulació Primerenca, Centre Ocupacional Reina Sofia i Centre de Dia Regna Sofia a Massamagrell.

La vaga és una eina de primer ordre per al moviment obrer. Ho va ser en el passat i ho serà en el futur. Explicita el conflicte sempre present entre capital i treball. I el seu objectiu és conquistar millores laborals concretes en la perspectiva de major justícia. A més, són una font de presa de consciència social i de classe, perquè la lluita educa.

En defensa del dret de vaga i dels 300 activistes encausats
Vaga no és delicte!

Per una intervenció sindical de classe des dels treballadors i treballadores de l'ensenyament en precari

Cuando denunciamos recortes en educación, no estamos contando algo “en abstracto” ni algo que nos han contado. Casi en cada colegio público del País Valenciano el curso que viene tendrán un maestro o maestra menos. 

Muchos docentes han visto su plaza suprimida, otros y otras temen por ella. Pero la peor parte se la llevan los trabajadores temporales de la educación, el profesorado interino, sustituto o en desempleo. En total la plantilla del cuerpo de maestros perderá 923 docentes exactamente como consecuencia del recorte directo de plantillas, y del (des)arreglo escolar que, por cierto, a última hora han vuelto a (des)arreglar. Y serán los trabajadores y trabajadoras en precario quienes tendrán menos plazas o se verán abocados al paro como consecuencia directa de estos recortes en concreto.

La FE CCOO PV hemos denunciado esta situación en un comunicado de final de curso: Estas medidas sólo responden a la política de reducción del déficit, pero no están hechas con criterios educativos ni sociales. Sólo producen más paro y menos recursos para la escuela pública. Eso y sólo eso.

¿Es posible una intervención sindical de clase en este contexto? ¿Cuál? El planteamiento más acertado será huir de corporativismos y unir a sectores educativos en lucha. No hacer victimismo, sino defender la dignidad como trabajadores y trabajadoras. No caer en simplismos, sino hacer análisis complejos y dar respuestas globales. El conjunto de la comunidad educativa está interesada.

Por tanto, debemos intervenir ante las supresiones, las reducciones de personal, los despidos y el paro. Me parece una evidencia desde la perspectiva de un sindicalismo de clase. La defensa de los y las trabajadoras precarias debe ir de la mano de la defensa de las personas desempleadas de todos los sectores de enseñanza. La información concreta sobre adjudicaciones, actos, peticiones y fechas, son pertinentes y necesarias. Junto a ello hace falta un discurso que centre en los recortes y la reducción de plantillas la razón de las supresiones, despidos y desempleo entre el profesorado. Pero no es suficiente con la denuncia, sino que hace falta la organización y la participación de los colectivos afectados.

Por eso tenemos razones para la lucha, y desde la unidad de los trabajadores y trabajadoras será posible.

El linxament no és una pràctica sindical: Una altra política és posible

Durant els primers dies d'Abril s'han produït una sèrie d'atacs de diferent índole contra la FE CCOO PV i contra els seus permanents sindicals. El 3 d'Abril la nostra organització va signar, al costat d'altres sindicats amb els quals formem una majoria sindical, l'acord que regularà les borses d'interins fins a 2015. Durant els dies previs es va propiciar un ambient molt agressiu, de molt baix perfil polític, ofensiu i sovint insultant contra algunes organitzacions sindicals. El citat dia unes 50 persones van increpar verbal i físicamente a varis dels meus companys quan eixien de la reunió, havent de pujar corrent en taxi per a allunyar-se del lloc. 

Sobre les raons per a la signatura o no de l'acord no vaig a entrar en aquests moments (l'explicació de l'acord està en un altre lloc del blog), perquè seria tractar de veure algun tipus de "explicació" política a les agressions. Simplement dir que es van confrontar dues estratègies sindicals legítimes.

Els dies posteriors, continuant amb aquesta dinàmica, en alguns fòrums d'internet diverses persones van continuar amb la campanya de linxament de nou a la nostra organització i als seus permanents. "T'havia d'haver partit la boca" "fills de puta" , "ho aneu a pagar", "quedeu-vos amb les seues cares" (sic).

Els agressors són radicals?. Una vegada presentada la situació ara passem a la valoració dels esdeveniments, podem qualificar aquests actes de radicals?. Si per "radical" s'entén anar a les arrels dels fets, descobrir les causes dels problemes, sens dubte el que hem l'explicat no pot ser qualificat de radical de cap manera.

Radicals en el context de les retallades als serveis públics és qui descobreix la connivència de les polítiques neoliberals amb els intresos de la classe burgesa en el context del capitalisme. Qui globalitza les lluites defensant als sectors més febles de la Classe Treballadora a cada moment. En aquest sentit tots/as estem convidats a la radicalitat (a cercar les arrels dels problemes). 

Els actes abans descrits són de tot menys radical. És necessari recordar que l'oposat a radical és superficial. L'invers de cercar les arrels és quedar-se en la superfície.

Una vegada descartat que aquestes actituds siguen radicals caldria preguntar-se: les agressions són extremistes?. És a dir, si encara sent superficials (des del punt de vista polític), els seus actes són extrems, exagerats, desproporcionats. Pense que podria ser. Perquè actuar d'aqueixa manera, amb aqueixa histèria, enfront dels representants d'els treballadors que han animat la lluita contra les retallades durant els últims anys, i no enfront de la Conselleria que és qui porta endavant precisament aquestes retallades, no solament és actuar amb falta d'anàlisi i ignorància, sinó amb extremisme desenfocat i mancat de consciència (de classe). 

En resum, les agressions del dia 3 d'Abril i dies posteriors als companys de la FE CCOO PV són tot el contrari de radicals, en tot cas extremistes, però fonamentalment pròpies de persones mancades d'anàlisis, superficials en allò polític i violentes.

La nostra responsabilitat front les agressions als companys i companyes és la solidaritat de classe i el suport mutu. Si ens toquen a un, ens toquen a tots. I exigeix a les organitzacions que van convocar la concentració on es van produir algunes de les agressions que condemnen totalment aquests fets, i s'allunyen d'aquestes pràctiques. Que les denuncien de manera absoluta. El moviment sindical, per l'escola pública i contra les retallades ho requereix. Donaran un molt mal exemple polític en cas contrari.

En temps de desprestigi de la política, hem de fer un esforç per a no caure en la dinàmica de linxament. 

No podem fer el joc al neoliberalisme antisindical.

La discrepància és lògica i legítima. El desprestigie del sindicalisme no.

Hem de defensar el sindicalisme de classe en l'ensenyament públic.

Una altra política és possible. 

Cal incorporar-se i prestigiar el sindicalisme i la política.

Què diu l'acord d'interins?

Els últims dies s'ha creat molta expectació sobre el tema de l'acord d'interins. La tensió en el debat sobre la signatura o no d'aquest acord de mínims ha resultat excessiva sens dubte.

Però, què diu realment l'acord? Quins drets recupera? Perquè es diu que és un acord en defensa del professorat interí?

Avanços més importants:

• Protecció per a la gent amb més serveis: estabilitza col•lectius vulnerables, els de més antiguitat, que solen ser les persones més majors
• Recupera el pagament dels mesos d'estiu en les vacants
• Més temps per a preparar l'oposició per a les persones obligades a presentar-se (la convocatòria de 2014 s'ajorna a 2015)
• Augmenta el temps permanència en el lloc actual al col•lectiu a rebaremar
• Permet el control de la seua aplicació per l'existència de la comissió de seguiment,
• Enforteix la negociació col•lectiva per què no deixa en mans de la Conselleria les condicions del professorat interí

A la Federació d'Ensenyament de CCOO PV ha elaborat varies publicacions amb informació que vol respondre a moltes de les qüestions que la gent està consultant:

Us deixem els quadres explicatius de l'acord:

En resum: 

1. Amb la signatura d’aquest acord de mínims no estem avalant la política educativa del Govern Valencià, que seguim i seguirem combatent. 
2. El que fa és donar cobertura a molta més gent de la que el decretàs hauria afectat.
3. Fa més de 20 anys que la signatura d’acords ha donat estabilitat al col.lectiu
4. Continuem lluitant per l’augment i adequació de les plantilles de l’ensenyament públic valencià

Podeu escoltar a Miguel Angel Vera, el Secretari General de la FE CCOO PV, com explica en la SER l'acord d'interins.

I finalment, sí algú vol conèixer el text sencer, el podeu consultar ací.


Aturem les agressions al professorat interí, defensem l'escola pública!!

Què està passant amb les i els interins?

Expliquem breument qué és el que està pasant amb el professorat interí i el trencament amb els sindicats de l'acord d'interins, així com la postura de la FE CCOO PV sobre el tema.

La Conselleria deixa sense valor l'acord d'interins que havia propiciat i signat fa només dos anys

Roberto de la FE CCOO PV parla davant la concentració a València

El Director General de Centres i Personal va presentar a principis de març la denúncia unilateral de l'acord d'interins/es de manera que pretén deixar-ho sense vigència. D'aquesta manera, la Consellera substitueix acords per ordres. Entre altres coses, el decret establiria l'acomiadament a data de 30 de juny de tot el professorat interí amb vacant, la rebaremación d'unes borses que han sigut estables els últims 20 anys, i l'establiment de mecanismes per a l'elecció a dit de professorat interí en alguns llocs a conveniència de l'administració.

La FE CCOO PV entén que la denúncia és una interpretació interessada de l'article 3 de l'acord i que no s'acull a dret. L'acord tenia una vigència de 4 anys i la denúncia que fa l'Administració arriba al segon any de vigència. Per aquesta raó la FE CCOO PV recorrerà la denúncia de l'Acord, per entendre que segueix vigent fins al 2015.

Concentració a Alacant

La intencionalitat és modificar l'acord en punts clau que han significat l'estabilitat de les llistes d'interins/es que provenen de l'any 91. Aquesta estabilitat ha donat serenitat al col·lectiu que ha pogut realitzar el seu treball any a any, adquirir la formació pedagògica i que ha donat qualitat als llocs de treball. Tot açò revertia en millor qualitat en el sistema educatiu.

Concentració al Palau de la Generalitat 6 de març

Segons les dades facilitades aqueixa rebaremación podria afectar al 50% de la plantilla interina. La Conselleria d'Educació no ha explicat la necessitat de canviar un Acord que ha funcionat bé durant més de vint anys. 

La FE CCOO PV està disposada a negociar qualsevol aspecte de l'acord d'interins/as que ho puga millorar, supeditant-ho al manteniment de l'estabilitat de les llistes de professorat interí amb serveis prestats actualment. Així mateix, s'ha demanat un calendari de negociació, un grup de treball per a negociar un nou acord i la informació sobre borses necessària per a arribar a un nou acord amb bona fe negociadora per ambdues parts. Denunciem que fins ara hi ha hagut mala fe negociadora al no haver-se anunciat prèviament la denúncia d'aquest acord en el calendari de negociació pactat.

La FE CCOO PV ha convocat així mateix a la mobilització del professorat afectat. S'han realitzat concentracions en diferents punts del País Valencià, així com Assemblees per a informar de la situació. En aquests moments el conflicte no està tancat i serà necessari mantenir la pressió i la negociació.

L'objectiu d'establir un nou acord d'interins/es no és per a millorar el sistema educatiu valencià, si no per a aplicar el canvi ideològic que defensa el PP a través de la LOMCE. Una vegada mes la Consellera Maria José Català està sent la primera a voler aplicar la LOMCE i ser l'alumna avantatjada del Sr. Wert.

Dret a les vacances

Els acomiadaments de professorat interí els mesos de Juliol i Agost, el qüestionament del mes de Juliol com a laboral però no lectiu, i el robatori de la paga extra, ens dóna motius a reflexionar sobre les vacances.

El fenomen de les vacances està incorporat com alguna cosa “de tota la vida”. No obstant açò és recent en la història, i com moltes altres coses bones, ha sigut fruit de les lluites del moviment obrer.

Existeixen dos antecedents: el primer en 1904 en el qual es promulga la “llei de descans dominical”, que feia possible legalment que els obrers descansaren un dia a la setmana, i el segon en 1919 any en el qual s'estableix la jornada laboral de 8 hores diàries. 

Aquests dos antecedents de les vacances, són essencialment fruit de les lluites de l'incipient moviment obrer ibèric. S'aconsegueix introduir la “boja pretensió” que el que treballa té dret a descansar i a formar-se. Pretensió "boja" per a l'època, però el que és molt més greu , "boja" per al 2012.

Les vacances anuals pagades no apareixen en l'ordenament jurídic espanyol fins a l'Estatut dels Treballadors (1980) però van ser sent una realitat durant el tardo-franquisme. Encara avui no és un fenomen universal entre tots els treballadors.

Per tant, per a concloure, les vacances laborals són una conquesta recent, solament en els països industrialitzats en el primer món, i ara greument amenaçat per la gran ofensiva neoliberal.

No perdre's en les Adjudicacions, lluitar pel treball

Isabel aten a la finestra d'entrada al sindicat i al telèfon

La primera setmana de Julio són les adjudicacions per al cos de mestres, i la segona per a secundària. A més enguany també els actes de desplaçats i suprimits són telemàtics.

La primera setmana de Juliol són les peticions telemàtiques a llocs de treball per a funcionaris sense destinació definitiva i per a interins del cos de mestres, la segona setmana serà el torn per al professorat de secundària i d'altres cossos.

A més aquests dies les seus estan de gom a gom de gent assessorant-se i fent les peticions. 

Xelo i Roberto preparant l'aportació de CCOO PV a les meses de negociació que aquest final de curs són molt intenses

Roberto aten a un grup d'interines a la porta del SERVEF de València

  

Carlos atenent a dos treballadors interins a la seu del sindicat

  Són temporades de nervis. I és normal perquè la gent es juga el seu lloc de treball aquests dies. Respecte del professorat interí, enguany amb els injusts acomiadaments i la mala organització de la Conselleria, s'han produït llargues cues en el PROP, mentre es produïen concentracions a la porta del SERVEF. La previsió de poc treball per al curs que ve afig més dramatisme a la situació ja de per si mateix dura. Com va advertir el sindicat, els acomiadaments només retarden l'eixida de la crisi.

D'altra banda estan els milers de desplaçats i suprimits que es produiran aquest final de curs que obliguen a un esforç als funcionaris, que ja patim tot tipus de retallades des de fa uns anys.
Des de la FE CCOO PV hem engegat diversos mitjans de comunicació per a mantenir informada a les persones que es troben en totes aquestes situacions:

- Apartat en la WEB

- Grup de Google d'Informació

- Grup en Facebook

Concentració a la porta del SERVEF el 2 de Juliol contra els acomiadaments

Però mentre dura tot açò, la pressió en el carrer no pot parar!!

Lluita de Classes

Per què rescaten als Bancs i no als ciutadans?

Després del seu fracassat intent de ser candidat a President de Govern a Espanya, Rodrigo Rato va ser nomenat Directe Gerent del FMI (Fons Monetari Internacional) just els anys anteriors a que esclatara la crisi. Perquè no rendeix comptes d'allò?. Doncs resulta que com “recompensa” per la gestió ho van fer president de Bankia. La seua remuneració anual en aquella entitat va ser de 2,34 milions d'euros en 2011.

Però va seguir el mateix camí perquè també va dirigir Bankia cap a les portes de la “Bankiarrota”. Açò sí, va dimitir unes hores abans que s'anunciara la intervenció estatal de l'entitat.

El Moviment 15M ha començat una Campanya de denúncia de cara a emprendre accions criminals i civils contra els integrants del Consell d'Administració de Bankia en l'època en què va ser presidit pel Sr. Rodrigo Rato.

http://15mparato.wordpress.com/

No crec que la situació de pobresa, desocupació i desnonaments, siga culpa d'una persona. Doncs hi ha causes estructurals i per açò les alternatives han de ser estructurals (i no canviar una persona per una altra, sense tocar l'esquema de funcionament general). Però bé… val més açò que res!

“Un torturador no se redime suicidándose, pero algo es algo”

Mario Benedetti

I mentre l'escola pública segueix pagant… i resistint!

Ara a final de curs anem a viure una sèrie d'esdeveniments relacionats amb les retallades que seran molt significatius, i que són conseqüència que rescaten a Bancs i banquers i no als Serveis Públics:

• Acomiadament de TOTS i TOTES les interins/es. 1 de Julio. 

• Les instruccions de l’administració sobre plantilla als centres deixen el sistema sense vacants per al professorat interí el proper curs

• Publicació del Nou Decret de Desplaçats i Suprimits. Previst per a la segona setmana de Juny.

• Assemblees informatives: Desplaçaments i supressions

• Publicació de l'Ordre de places compartides. Perquè puguem estar fins a en 5 centres alhora (¡!). Previst per a Juny.

Des de la FE CCOO PV estan previstes Assemblees informatives sobre tots aquests temes. Estigueu atents.

I continuarem les mobilitzacions fins a fi de curs.