Els acords favorables als treballadors i treballadores impulsen la lluita.

Els acords favorables als treballadors i treballadores no paren la lluita, la impulsen!

"La democràcia és indispensable per a la classe obrera, perquè només mitjançant l'exercici dels seus drets democràtics, en la lluita per la democràcia, pot el proletariat adquirir consciència dels seus interessos de classe i de la seva tasca històrica."

Rosa Luxemburg

(Reforma o Revolució)

Recentment la FE CCOO PV, juntament amb la resta de Federacions de l'àrea pública de CCOO PV (sanitat i serveis a la ciutadania) i altres sindicats, el passat 23 d'octubre arribarem a un acord de recuperació de drets que acaba amb el Decret Vela i reverteix part de les retallades.

Assemblees als centres de treball

Aquest acord suposarà la recuperació total dels sexennis, el reconeixement del temps treballat per als futurs, i el pagament dels mesos de juliol i agost per a professorat interí entre uns altres avanços. Sens dubte és un acord d'avanç per a les nostres condicions laborals, i en les assemblees que estic fent aquest últim mes (en l'IES Ramon Llull, CEIP Malva-rosa, CEIP Explorador Andrés, IES Sorolla, CEIP Blasco Ibañez, etc…) així ho veu tothom.

És clar: No acaba amb les retallades. Perquè acabéssim amb elles, caldria donar un gir en la política econòmica dels governs central i autonòmic. I això no ho hem aconseguit. L'acord és d'àmbit autonòmic, per a empleats i empleades públiques. Per això la lluita ha seguit i segueix: recordar la mobilització europea en defensa de les pensions públiques o la marxa a Madrid del passat 30 de Novembre, per exemple.

Però si no s'ha acabat amb les retallades, per què signar aquest acord? Molt senzill: Perquè lluitem per guanyar!. No fem vagues, manifestacions i tancaments per mai avançar i tirar les culpes a uns altres. Lluitem per avançar en les nostres posicions com a treballadors i treballadores. 

Perquè defensem als treballadors i treballadores i en cada avanç que aconseguim estem marcant quin cami seguir. Perquè la lluita ens educa. La millor escola per a la conquesta dels nostres interessos és la mobilització i la conquesta de victòries a través d'ella. De manera inversa, no aconseguir cap avanç i edificar el discurs sindical en la derrota permanent, només educa en la frustració i en la desmobilització a la llarga.

La lluita quotidiana per les reformes, pel millorament de la situació dels obrers en el marc de l'ordre social imperant ofereix l'únic mitjà de participar en la lluita de la classe obrera i d'obstinar-se en el sentit del seu objectiu final. Entre la reforma social i la revolució existeix un vincle indissoluble. La lluita per reformes és el mitjà: l'únic mitjà.

1.- Aquests són ara els nostres avanços:

Gràfic recuperació de sexennis

2.- Aquestes són les nostres raons per seguir la lluita: 

LOMCE, tancament de RTVV, retallades socials, atur, precarietat, amenaça a les pensions...

3.- Aquestes són les nostres eines: 

Assemblees, mobilitzacions, acords per a avançar...

Assemblea al CEIP Malva-rosa contra el tancament de RTVV

30 de Novembre Marxa en Madrid

23N totes les lluites unides i al carrer!!

"La unidad que sirve es, la que nos une en la lucha"

Mario Benedetti

Estimats i estimades companys i companyes: 

Demà dissabte dia 23 de novembre ens mobilitzem contra la política de retalls imposades per la UE, recolzades pel govern del PP i que només generen més desocupació, més pobresa i més desigualtat. Tenim quasi 6 milions de persones desocupades, el mercat laboral és terriblement precari i desolador i es desmantella l'Estat Social amb els retalls constants en sanitat, educació, prestacions de desocupació, pensions, serveis socials, justicia,...baixen salaris, augmenten hores, però només amb la finalitat d'augmentar els beneficis empresarials (15% més de milionaris i un 13% més de renda d'estos mateixos) . Cada dia veiem augmentar la pobresa (3.500 ciutadans dormen en el carrer a Alacant segons Cáritas).

La reforma de l'administració local suposarà la pèrdua de llocs de treball i eliminació de servicis públics pròxims a la ciutadania. 

La reforma de les pensions, reduïx el poder adquisitiu dels pensionistes entre un 15% i un 28% en un futur.

I este divendres veurem en Consell de Ministres una Llei de Seguretat Ciutadana que coarta dràsticament el nostre dret d'expressió, manifestació o vaga retrotraient-nos als períodes de l'inici de la nostra democràcia. 

El 23 ens mobilitzem pels nostres drets en defensa del públic, de les pensions de les persones! Eixirem al carrer per a exigir una altra política, perquè hi ha alternatives per a una eixida més justa de la crisi i portem mesos plantejant-les. Estarem allí perquè de res val lamentar-se sense actuar i la nostra obligació, si tenim este mateix objectiu és  convéncer a companys i companyes, animar a indecisos, temorosos, escèptics que junts i units som més forts en esta "defensa del que és públic". 

Fins demà companyes i companys!

Seguiu en twitter: 

#23N #EmpleaTuFuerza 

@educacio_ccoopv @ccoopv

Llistat de les 70 manifestacions arreu de l'estat

Carta d'un vaguista de les Balears (i II): "Ara o mai"

Publiquem la crònica d'un company docent en vaga de les Illes Balears, que ens explica les seues impressions i vivències enmig del conflicte i la lluita per l'escola pública de tots i totes.

A pesar de que los porcentajes de seguimiento de la huelga han bajado, cosa que ya preveíamos porque esto es una batalla a largo plazo, los ánimos siguen intactos. Esto durará tiempo y nos estamos organizando para mantener un número más o menos constante de huelguistas. La respuesta de muchos ámbitos de la sociedad ha sido abrumadora y nos mantiene firmes en nuestra convicción.

El exponencial aumento de la caja de resistencia nos transmite que tenemos a una gran parte de la población de nuestro lado y que quiere que continuemos. Incluso dentro de casa tienen problemas, ya que la mayoría de ayuntamientos se han pronunciado a favor de nuestra causa incluso con votos favorables de alcaldes y concejales del PP.

Personalmente, creo que este conflicto necesita difusión a nivel estatal, para mí es una de las claves. Una de nuestras preocupaciones estos días era la poca o escasa repercusión a nivel nacional, así como la manipulación dentro de las islas (IB3 ha aprendido muy bien de Canal 9). Cada día que pasa más gente de todo el país nos hace llegar su apoyo, y vemos como poco a poco hay más cobertura de la huelga. Ver como ya se habla en todos los medios nacionales supone un gran paso, y cada programa dedicado a la huelga hace que suba nuestro nivel de resistencia. Necesitamos que este conflicto se conozca de primera mano, y no a través de las manipulaciones que llegan a la península.

Llevamos ocho días de huelga, días duros en los que tienes que ver como compañeros que querrían hacer huelga no pueden, en los que cada día te preguntas si aguantaremos, si los que mandan se sentarán a negociar, si la gente seguirá respondiendo, días que según van transcurriendo nos hacen más fuertes y estar más convencidos de que la lucha por la educación pública es una lucha que merece disputarse con toda nuestra intensidad. Como ejemplo, el domingo hay convocadas manifestaciones en todas las islas y para las que se ha movilizado toda la sociedad.

Muestra del apoyo popular es que no quedan autocares en toda la isla de Mallorca para acudir a Palma, y los trabajadores de los trenes de cercanías se han ofrecido a ampliar turno como muestra de apoyo.

El lunes 16 de septiembre los docentes de las Islas Baleares iniciamos una huelga indefinida, provocada por los continuos abusos y ataques a la educación publica. Tras tres años de ver la degradación del sistema educativo, de aguantar a gobernantes votados solo por uno de cada cuatro ciudadanos que se atribuyen el derecho divino de estar respaldados por una mayoría absoluta (cosa posible por una ley electoral injusta) y de ver como no les importa nada el futuro de esta sociedad, hemos decidido plantarnos y no ceder más. No queremos que los niños y niñas de nuestra tierra sean rehenes de gobernantes sin una pizca de humanidad. Hasta aquí hemos llegado. Estamos ante un momento decisivo y ya no podemos parar, es AHORA o NUNCA.

Ildefonso Morales Osorio. 

Profesor de Matemáticas y Huelguista 

del IES Capdepera (Mallorca)

Carta d'un vaguista de les Balears (I): "Ara o mai"

Publiquem la crònica d'un company docent en vaga de les Illes Balears, que ens explica les seues impressions i vivències enmig del conflicte i la lluita per l'escola pública de tots i totes.

He de reconocer que el día que comenzó la huelga, minutos antes de las 8 de la mañana, mientras estábamos colgando una pancarta delante del centro y organizándonos para repartir información y explicar nuestros motivos, tenia dudas. Dudas, sobre todo, de la respuesta de los padres. La primera persona a la que me acerqué, una madre que esperaba a que su hija bajara del coche, me recibió con una sonrisa y ganas de informarse. No sé si me sorprendió o no, lo que sé es que me proporcionó una pizca más de coraje del que tenía. Cuando, a las ocho en punto, sonó el timbre y los alumnos entraron, estaba lleno de fuerza y ya no tenía ninguna duda. La mayoría habían sido caras decomprensión y apoyo, a parte de la no despreciable cantidad de camisetas verdes que se veían entre padres y alumnos. Una vez dentro, y descontando unos abusivos servicios mínimos del 25 %, hasta un 90 % de compañeros no empezaron su jornada laboral.

Video que ens envia Ildefonso en mig de la protesta

La camiseta verde la tengo hace dos cursos, desde que se quitaron la máscara y empezaron su cruzada particular contra la educación pública. Más alumnos en clase, menos profesores, menos becas y comedores, atención a la diversidad reducida, el intento de coartar la libertad de expresióncon la ley de convivencia y símbolos, el desprestigio de la profesión, la brutal bajada de salarios,entre otros motivos, provocan que llevemos mucho tiempo con manifestaciones, concentraciones, caceroladas y huelgas de un solo día, inservibles en el contexto del sector educativo. La estafa pedagógica del TIL (Tratamiento Integrado de Lenguas), impuesta sin ningún tipo de dialogo con la comunidad educativa y saltándose hasta resoluciones judiciales, hace que el curso pasado acabe con el sector muy enfadado. En verano, tres directores de Menorca fueron suspendidos por respaldar a sus respectivos consejos escolares, como dice la ley. Tras un gran trabajo, la Asamblea de Docentes había reunido 1000 firmas de profesores a finales de Agosto y nos preparábamos para la huelga indefinida. Solo en el primer día de curso, se reunieron 4000 firmas más, y se pudo convocar, junto con los sindicatos, esta huelga.

La primera semana ha sido muy intensa. Entre asambleas y concentraciones, hemos visto como nuestros gobernantes, iluminados y autoproclamados defensores a ultranza de los valores democráticos, nos insultaban y amenazaban sin vergüenza. Cada vez que escuchaba a una diputada del PP insultando al colectivo, a otro diputado amenazando con listas negras (abajo tiene usted mi nombre, señoría) o a la Consellera hablar de educación (ex-agente inmobiliaria como currículo) mis ganas de seguir luchando se multiplicaban. El viernes, quinto día de la huelga, fue también muy emotivo. La AMIPA de mi centro decidió no enviar a sus hijos a clase para que así los profes pudieran tener un respiro monetario, conscientes de la dureza de nuestra situación. Movilizados y enfadados por ver como tratan de engañarlos escudándose en la educación de sus hijos, intercambiaban dudas y preocupaciones con nosotros. Recuerdo una conversación con un padre preocupado por lo que pasaría cuando su hijo recibiese, por ejemplo, matemáticas en inglés. – Si suspende, no sabremos si es por las mates, o probablemente, por el inglés. ¿Que hago, clases de repaso de mates o de inglés?-. Si a esto añadimos la precaria situación actual de la sociedad, otra desigualdad más a añadir a la lista porque no todo el mundo puede acceder a pagarse repaso.

Después de concentrarse a la puerta del instituto, partieron a la plaza del Ayuntamiento a unirse con las escuelas del pueblo. Esa mañana fue otra gran inyección de moral para todos, ya que vimos que no estamos solos. Únicamente cinco alumnos acudieron a clase. Las AMIPA de todos los centros han decidido dejar las aulas vacías este Jueves y Viernes.

Ildefonso Morales Osorio. 

Profesor de Matemáticas y Huelguista 

del IES Capdepera (Mallorca)

9M demostració de força educativa en els carrers de València

Impressionant manifestació de la Jornada de Vaga General Educativa a València. Presència destacada del bloc de la FE CCOO PV. 

La FE CCOO PV va participar juntament amb FETE-UGT PV en la manifestació unitària del 9M amb un bloc propi cohesionat i combatiu. Colla de música, megàfon i cançons, cabuts i un cordó ampli al costat de la pancarta. Els cabuts de Merkel i Rajoy, van estar presents en tots els mitjans l'endemà, i juntament amb la Colla de dolçaina i tabal.

Destaquem les parades que es van fer front al Deutsche Bank, i enfront de la seu central de Bankia, on es va realitzar un minut de silenci en record de les persones mortes com a conseqüència de suïcidis en processos de desnonament.

També caldria destacar la impressionant entrada del bloc de CCOO en el lloc de la capçalera de la manifestació.

Us deixem alguns vídeos en els quals es pot veure algun d'aquests moments.

Èxit el 9 de maig: Amb vosaltres, sí es pot!

Què està passant amb les i els interins?

Expliquem breument qué és el que està pasant amb el professorat interí i el trencament amb els sindicats de l'acord d'interins, així com la postura de la FE CCOO PV sobre el tema.

La Conselleria deixa sense valor l'acord d'interins que havia propiciat i signat fa només dos anys

Roberto de la FE CCOO PV parla davant la concentració a València

El Director General de Centres i Personal va presentar a principis de març la denúncia unilateral de l'acord d'interins/es de manera que pretén deixar-ho sense vigència. D'aquesta manera, la Consellera substitueix acords per ordres. Entre altres coses, el decret establiria l'acomiadament a data de 30 de juny de tot el professorat interí amb vacant, la rebaremación d'unes borses que han sigut estables els últims 20 anys, i l'establiment de mecanismes per a l'elecció a dit de professorat interí en alguns llocs a conveniència de l'administració.

La FE CCOO PV entén que la denúncia és una interpretació interessada de l'article 3 de l'acord i que no s'acull a dret. L'acord tenia una vigència de 4 anys i la denúncia que fa l'Administració arriba al segon any de vigència. Per aquesta raó la FE CCOO PV recorrerà la denúncia de l'Acord, per entendre que segueix vigent fins al 2015.

Concentració a Alacant

La intencionalitat és modificar l'acord en punts clau que han significat l'estabilitat de les llistes d'interins/es que provenen de l'any 91. Aquesta estabilitat ha donat serenitat al col·lectiu que ha pogut realitzar el seu treball any a any, adquirir la formació pedagògica i que ha donat qualitat als llocs de treball. Tot açò revertia en millor qualitat en el sistema educatiu.

Concentració al Palau de la Generalitat 6 de març

Segons les dades facilitades aqueixa rebaremación podria afectar al 50% de la plantilla interina. La Conselleria d'Educació no ha explicat la necessitat de canviar un Acord que ha funcionat bé durant més de vint anys. 

La FE CCOO PV està disposada a negociar qualsevol aspecte de l'acord d'interins/as que ho puga millorar, supeditant-ho al manteniment de l'estabilitat de les llistes de professorat interí amb serveis prestats actualment. Així mateix, s'ha demanat un calendari de negociació, un grup de treball per a negociar un nou acord i la informació sobre borses necessària per a arribar a un nou acord amb bona fe negociadora per ambdues parts. Denunciem que fins ara hi ha hagut mala fe negociadora al no haver-se anunciat prèviament la denúncia d'aquest acord en el calendari de negociació pactat.

La FE CCOO PV ha convocat així mateix a la mobilització del professorat afectat. S'han realitzat concentracions en diferents punts del País Valencià, així com Assemblees per a informar de la situació. En aquests moments el conflicte no està tancat i serà necessari mantenir la pressió i la negociació.

L'objectiu d'establir un nou acord d'interins/es no és per a millorar el sistema educatiu valencià, si no per a aplicar el canvi ideològic que defensa el PP a través de la LOMCE. Una vegada mes la Consellera Maria José Català està sent la primera a voler aplicar la LOMCE i ser l'alumna avantatjada del Sr. Wert.

Carta d'una mare de la #PrimaveraValenciana

El mes de  febrer de 2012, dins del marc de les mobilitzacions a l'ensenyament com resposta a les majors retallades en la història de la democràcia, els alumnes de l 'IES Lluís Vives encetaren unes  protestes reivindicant una educació pública com cal. El meu fill menut, que ja estudiava 1r a la universitat, començà a anar tots els dies  afegint-se a ells, com tants altres. Cada dia que passava m'anava informant del que feien i jo vaig seguir molt de prop com anaven succeint-se els aconteixements, assistint sense donar crèdit al caire que els fets estaven agafant. No hi ha dubte que la resposta policial va ser totalment desmesurada i desproporcionada. Jo, sincerament, no podia imaginar en cap moment la contundència de les represàlies: insults, humiliacions, provocacions, agressions brutals, denúncies...La delegada del govern, Paula Sánchez de León, es va cobrir de glòria. Actuaren contra l'ENEMIC , com va dir el comissari en cap Antonio Moreno  (quin element!) de forma bestial. No ho sé a soles de primera mà pel que em contava el meu fill cada dia, és que he passat hores amb ell buscant vídeos en youtube que pogueren servir-li a d'ell com a proves en les al•legacions a la seua denúncia. Ell és un dels més de 250 denunciats, vergonyosament, per la protesta de Sapadors. D'aquesta manera vaig assistir via internet, amb els pèls de punta, a tot el que ell m'havia contat . No vaig a esplaiar-me al cas concret del fet de Sapadors, que va ser una trampa i humiliació en tota regla totalment reconduïda per la mateixa policia i cada vegada que ho pense m'indigne més.

El que la senyora Sánchez de León no sabia és que tanta mà dura se li acabaria anant de les mans i l'espurna del Lluís Vives va encendre en flama tota València i aquesta vegada no precisament per les falles. Després de les brutals pallisses, detencions i denúncies a jóvens que en la major part eren menors d'edat, la gent ens tiràrem al carrer en manifestacions espontànies convocades per xarxes socials i el boca a boca. Ací també se'm posaren els pèls de punta però aquesta vegada d'emoció. Eixos dies , quan demanàvem tots la dimissió de la delegada en un clamor multitudinari, quan es plenà la ciutat exigint que parara la repressió als xiquets i xiquetes i que es depuraren responsabilitats, la policia no actuà. N'érem molts, milers amb ells i estàvem més que indignats, estaven cabrejats. Ens havien tocat l'educació, ens havien tocat la sanitat... i a la fi, ens van tocar i ben tocats als nostres fills i filles i, això ja era massa.

Els joves de la Primavera Valenciana (quin nom tan bonic i merescut) no sabien ni s'imaginaven l'efecte i les conseqüències que tindrien les seues accions i actituds: van ser capaços d' omplir València de gent que els mostrava el seu suport. Es van convertir en els fills i filles de tots els adults que lluitem per un món més just; en els germans i model d'altres joves com ells  que mai  s'havien  arribat a plantejar que calia eixir al carrer i reivindicar el que era seu. En totes les notícies arreu del món es parlà d'ells. Ens van donar una lliçó a tots de valentia, de coratge, d'utopia, d'il•lusió...i ens feia tanta falta!

El camí que obriren no ha acabat, els processos contra ells continuen i estan sent  llargs, farragosos, costosos i no han donat  treva ni a l'estiu. Menys mal que comptem amb l'ajuda de la comissió jurídica del Lluís Vives i amb l'advocat Agustín Arenas que ens porta el cas i ens ha donat tot el recolzament que hem necessitat. En aquests moments te n'adones de la vàlua incondicional de persones com  ell.

És clar l'objectiu d' aquestes represàlies, que a tots els que participaren  se'ls anaren les ganes de tornar a repetir donat els problemes que els han caigut damunt. Ahí és on jo em dirigisc a vosaltres directament, a tots  els que ens féreu arribar un alé d'esperança i voldria que es parareu a pensar:

Primer en la importància del que féreu i aconseguíreu als carrers i als cors de tothom.

Gracia amb companys i companyes a una mobilització recent

Aneu a resignar-se a ser la Generació Perduda?  Això MAI!

De veres cregueu  a qui us diu que vosaltres no podeu fer res per canviar les coses? Sols heu de pensar en el febrer passat.

Aneu a acceptar el futur que us volen imposar? Està en joc ja inclús el vostre present.

Els homes i dones que pensem que un món millor sí és possible sabem que sou imprescindibles, vos obrim els braços, estarem amb vosaltres perquè el vostre camí és el nostre, és el de tots els treballadors i treballadores, els desfavorits...Seguirem reivindicant una educació i serveis públics dignes i universals com a fonament  d'una democràcia perquè si no quin sentit té eixe nom? Que vagen pensant una altra paraula per a la nostra forma de govern. I això sols té solució si estem tots units i fem una lluita comuna. Que els quede ben clar: rendir-nos mai estarà dins dels nostres plans i  per suposat... NO TENIM POR!

D'altra banda, us estan arrabassant uns drets en educació, en sanitat i uns drets socials de llibertats que  tots hem gaudit però que tampoc van ser un regal. Per aconseguir tot el que teníem molts abans que vosaltres protestaren, feren vagues, foren detinguts, i alguns inclús van morir. Penseu que vos el poden llevar sense més?

Gràcies a tots i cadascú dels xics i xiques que féreu possible la Primavera Valenciana. Gràcies a tota la gent que els ha mostrat el seu suport i, especialment, a Josep Lluís Navarro (cap d'estudis de l' IES Lluís Vives) i Agustín Arenas que ens han ajudat en tot moment  i m'han calmat com a mare. Al meu fill Diego sols dir-li que mon pare, ma mare i els meus avis, sobretot el meu avi José estarien tan orgullosos d'ell com ho estic jo.

Gracia Molina Zorío

Mare d’un jove encausat als fets de Sapadors

Delegada de la FE CCOO PV a Meliana

Mestra

http://www.primaveravalenciana.com/

Mobilitzacions contra les retallades de finals de Desembre 2012

El final d'any estarà carregat de Mobilitzacions contra les retallades. Adjuntem una llista amb les convocatòries, que tenim fins ara, contra les retallades socials i per l'escola pública.
  

Dia	Hora	Lugar	Movilización
13D	18h	Pça Sant Agustí	Contra les retallades i la LOMQE “EN DEFENSA DE L’ESCOLA PÚBLICA I EN VALENCIÀ”
15D	18h	Pça Independència	Contra les retallades i la LOMQE “EN DEFENSA DE L’ESCOLA PÚBLICA I EN VALENCIÀ”
17D	19h	Pça Sant Agustí	Contra les retallades a les pensions
18D	19h	Pça 15M	5ª Marxa pel tancament dels CIEs
20D		València	Teatre al carrer contra les retallades
21D			Divendres de Dol: Concentracions pel matí
21D	14h		Dinar Reivindicatiu

Tot l'any 2012 ha estat marcat per atacs continus a la classe treballadora i als serveis públics: retallades de salari, retallades de personal, limitació del dret d'expressió, atacs al valencià, atac a les pensions i lleis educatives retrògrades…

És normal que acabem l'any amb una sèrie de convocatòries de rebot social a aquestes mesures, i de defensa dels sectors més febles de la societat.
Observeu que només he posat les convocatòries contra les retallades, perquè també es produeixen contra els desnonaments, tancaments per les pensions, contra el consumisme, per la cultura,...

Enguany no tindrem paga extra, però cal acabar-ho amb ràbia i alegria.

Enfront de la censura en els centres, més cartells per l'escola pública!!

Sabem de circulars de la Conselleria als Col·legis perquè es lleven cartells i pancartes al·lusives a les retallades en els centres educatius. Sabem d'advertiments i sabem de pors.

Però també sabem que no es pot posar parets al mar, i que defensem l'alegria i la denúncia.

En el barri de la Malva-rosa apareixen pintades en els col·legis i institut contra la censura i per l'escola pública.

En el CEIP Cavite

En el IES Isabel de Villena

En el CEIP Blasco Ibañez

En el CEIP Malva-rosa

També tenim imatges de cartells en centres educatius de L'Horta Sud. I si revises aquest blog o els col·legis del teu barri podràs veure que la llibertat d'expressió no la podran parar.

La entrada a un IES de L'Horta Sud

Cartells dels alumnes

Eduardo Galeano - Hablan las paredes Según el diccionario de la Real Academia Española, las frases que manos anónimas escriben en las paredes de las ciudades se llaman grafitos y "son de carácter popular y ocasional, sin trascendencia".  Alguna trascendencia les reconoció, en cambio, Rudolph Giuliani. En años recientes, cuando el alcalde emprendió su cruzada contra el hampa en Nueva York, condenó a los peligrosos autores de palabras y dibujitos, porque "ensuciando las paredes revelan una conducta protocriminal". En cambio, se supone, revelan una irreprochable conducta las empresas que cubren las ciudades con anuncios de publicidad descaradamente mentirosos.  Las paredes, me parece, opinan otra cosa. Ellas no siempre se sienten violadas por las manos que las escriben o las dibujan. En muchos casos, están agradecidas. Gracias a esos mensajes, ellas hablan y se divierten. Bostezan de aburrimiento las ciudades intactas, que no han sido garabateadas por nadie en los poquitos espacios no usurpados por las ofertas comerciales. Somos muchos los lectores al paso. Y diga lo que diga la respetable Academia, somos muchos los que cada día comprobamos que las anónimas inscripciones trascienden a sus autores. Alguien, quién sabe quién, desahoga su bronca personal, o trasmite alguna idea que le ha visitado la cabeza, o se saca las ganas de tomarse el pelo o tomar el pelo a los demás: a veces ese alguien está siendo mano de muchos. A veces ese alguien está oficiando de intérpretes de los sentires colectivos, aunque no lo sepa ni lo quiera.  Aquí va una breve recopilación, dividida por temas, de algunas frases que he leído últimamente en diversas ciudades: en las paredes, que vienen a ser algo así como las imprentas más democráticas de todas.

Ocupació de la Universitat València en l'acte d'obertura de curs

Representants de la Plataforma en defensa de la Universitat Pública arriben amb la pancarta fins a l'interior. Els estudiants lligen un manifest.

300 persones realitzen una asseguda en la porta de la Universitat de València, Carrer de la Nau. Després ocupen l'edifici on se celebra l'acte oficial d'obertura del curs 2012-13.

en la porta de entrada

 

els i les estudiants lligen un manifest

i entren!!

Crònica valenciana del 15S

Eixim del barri Jose i jo a les 4:30h del matí... quina son!!!

15 S a les 4:37 del mati en el cotxe

filas d'autobussos front la Porta d'Alcalà

L'hora prevista d'eixida són les 5h del matí i la fila d'autobusos ja està preparada en l'Albereda. Ací ens trobem amb la gent de la Federació d'Ensenyament, amb les mestres i profes de Burjassot, amb la gent de Foios, de València, etc. En total anem 4 autobusos des de València d'Ensenyament, però 200 en total des d'el País Valencià, i més de 850 de tots els punts de l'estat cap a Madrid.

La Plataforma per l'Escola Pública del País VAlencià

Després de 5 hores de viatge endormiscats arribem a Madrid i aparquem enfront de files immensa d'autobusos. Ramón ens informa per la megafonia de l'autobús el recorregut de la columna del País València, i l'hora d'eixida... cap enllà que ens anem!!. 

En la Manifestació tinc la responsabilitat de representar a la FE de CCOO del PV en la Plataforma en Defensa de l'Escola Pública valenciana. Però amb tantísima gent pels carrers... com trobar-se amb la resta de companys de la Plataforma?. Em pose la nostra samarreta per l'escola pública i comencem a donar voltes cercant-nos. 

Mentre, la columna del País València ix cap al punt de trobada amb les altres columnes: andalusos, extremenys i catalans conflueixen amb les marees feministes, pels serveis públics i per l'escola pública. Madrid està col·lapsada al trànsit, només hi ha persones amb banderes pels carrers i gens de cotxes.

Per fi ens trobem tota la gent de la Plataforma. Ha costat moure'ns, perdre'ns i cridar-nos per telèfon. Però estem contents d'ajuntar-nos amb la nostra pancarta groga amb la columna valenciana. Mogolló de fotos!! Llàstima que el recorregut fóra tan curt: de seguida arribem a la plaça de Colón que està abarrotada.

els carrers del centre de Madrid tallats al trànsit

Així que aprofitem la resta del matí per a donar voltes pel centre de Madrid, juntament amb centenars de milers de persones fartes de les retallades i contrareformes laborals, i amb esperança d'un canvi de polítiques econòmiques. El temps acompanya, perquè ha eixit un dia de sol molt bo.

El Congres dels Diputats

A més del bon ambient i les cares felices de veure la revolta en el carrer enfront de les polítiques neoliberals, indigna la presència de desenes de furgonetes de policia i la vigilància a cavall protegint la seu del PP. I encara més cridaner és l'impressionant cordó policial que envolta diverses pomes al voltant del Congrés dels Diputats: la seu on resideix la “voluntat popular” (!).

La seu del PP al carrer Genova el 15S

Després dels entrepans en el parc i el cafenet en el bar amb Roberto, Maria i Jose, ens pugem a l'autobús amb la resta de la gent cansats i satisfets.

Tornant del viatge

Ja de nit arribem a València. Els pròxims passos poden ser el Referèndum, les mobilitzacions per l'escola pública i s'avisa d'una possible vaga general. Allí estarem!!.

Més fotos d'un company ací